QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimarts, 4 de juliol de 2017


SESSIÓ DE 10-06-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". Discussió. (pág.205-211).

 Discussió a l'entorn del monaquisme com a institució, en forma de pregunta-resposta.

a) Per què tantes coses negatives del monaquisme com a institució?
La dimensió monàstica o monaquisme com a tal no té la finalitat específica de les formes col·lectives de vida religiosa, quines raons poden ser: ocupar-se dels pobres, l'ensenyança, guardar els Llocs Sants, acudir a les necessitats espirituals o guarir els malats, els pelegrins o fins i tot estendre el reialme de Crist. El monestir, per tant, no hauria de ser l'establishment del monjos, sinó l'eschola Domini, l'escola on aquella dimensió humana és conreada i transmesa. Manca recobrar aquella innocència que permeti que el mytos i l'esperit de l'ideal que cal realitzar s'apoderin de les nostres vides.

b) El monjo tancat en un monestir, és un ésser incomplet?
S'és incomplet mentre no ens alliberem de moksa, l'alliberament de tota finitud. Els procediments pels quals el monaquisme ha superat la incompletesa de la seva radical simplicitat son dos: el de la immanència (hom es "menja" el mon exterior, interioritzant-lo, -la via pròpia de la mística-,) i el de la transcendència, en que anant més enllà s'arriba al creador dels éssers, al Pare de les llums, el límit de tot, tenint-ho tot: és la via de l'escatologia.

c) El cristianisme es pot entendre com a fusió del dos camins, Orient i Occident?
És una opinió vàlida des del punt de vista  de les tradicions, en que ambdues tindrien raó. La consciència actual de la secularitat, però, no queda per això satisfeta amb cap de les dues. A banda de "crear una nova religió", -fóra una ingenuïtat-, cal orientar-se capa una nova interpretació de la pratitsayamutpada,-buddhista-, o cercar una nova comprensió del samnyassin, (renunciant hindú), o superar l'esquema cristià de la immanència/transcendència introduint el tema de l'encarnació.

d) Que significa el discurs de "la trampa de la modernitat"?
Es el desarrelament; o bé que tot el que conec conscientment a l'escola d'avui és tot el coneixement que hi ha al món. La trampa seria desarrelar-nos del real. Millor es el mot secularitat o el sentit d'estructura temporal del món, que hem de tenir en compte fins i tot en el nivell últim del real.

e) Quan el contemplatiu troba el centre, -sigui a la caverna, a la guhá, a la muntanya, o més enllà-, desapareixen les categories de immanència i transcendència, i resta senzillament Déu, tot en tots?
Si, es així; es la vostra experiència, allò que sentiu des de dins. Quan es parla de les experiències de l'altre es trenca la benaurada simplicitat, donant valor a la tipologia d'immanència i transcendència. Però, considerat des del centre de l'experiència, tot això es torna superflu.

f) Em podeu dir què enteneu per arquetip?

Diria que un arquetip és un paradigma que forma amb naturalitat el centre del nostre mite. I mite és allò que creiem sense saber que hi creiem, -per això només podem parlar del mites del altres. Des de C. G. Jung, s'ha parlat de model, convicció, creença, doctrina, però son paraules massa conscients o massa connotades conceptualment. Arquetip significa  literalment un tipus fonamental (arché-typos), es adir un factor bàsicament constituent (antropològicament), o relativament permanent de la vida humana. Se sol presentar com el contrari d'una aparença evanescent, (phainomenon), o com la base damunt la qual la nostra vida està edificada. De Jung, més que l'aspecte de l'inconscient humà col·lectiu, prenc que es com una dynamis, que per una banda dirigeix i per altra atreu el ideals i les praxis humanes.

PROPERA SESSIÓ: dissabte 8-07-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pág.213-228).

--------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada