QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimarts, 3 de gener de 2017


SESIO DE 10-12-16: L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. LA PRESENCIA DE DEU. (pàgs. 137-148).

LA PRESÈNCIA DE DÉU.  (Recès a Casa San Sergio, l'ermita de Divo Barsotti  a Settignano. 1966).


A) Viure la presència de Déu és fonamentalment, viure el "present"; l'experiència de la presència de Déu comença vivint l' experiència del moment present, de l'ara i aquí,  -sense passat, sense futur-. Aquesta fe descobreix que l'únic que compta és l'amor, de qui sant Pau, el primer que diu és que és pacient; El Senyor ens diu: "en la paciència posseireu les vostres vides"; no és la paciència la qui es fruit de l'amor.

"Senyor, que hi vegi" (Mc 10, 46-52) la veritable visió es aquesta, aquesta consciència, aquesta fe. La visió de que es parla no es visió d'objectes, és visió de la presència de la realitat, del present, de Déu; descobrir i esdevenir conscients que som en Déu.
B) Saber viure en la presència de Déu, es tenir la 'visió beatífica', (coneixement immediat de Déu), la presència de Déu. Aquesta presència no es perfecció estoica, sempre perfecte, ser impecable, amo de sí mateix, autocontrolat.... i mai enfadat. Jesús es va enrabiar moltes vegades; no es tracta de ser perfectes; tots els mitjans per assolir la perfecció es poden tornar en fins en sí mateixos, en obstacles.

La presència de Déu no distreu del que estic fent o de les ocupacions quotidianes; no es una experiència dual: no es presència de mi, ni acte de memòria, ni de voluntat, ni un sentiment. Per això es recomana concentrar-se, que és: a) con-centrarse, en un únic centre el propi cos,  el que he de fer, el demà, etc. y per tant, no abstraure's, no dispersar-se; b) centrar-se "amb" la presència de Déu, en actitud de vigilància i atenció, sent "nosaltres mateixos", fins assolir la plena Presència de la Realitat.
C) La presencia de Déu és una visió mística; mes enllà dels conceptes, es ja un "avançament" de la visió beatífica: som pelegrins, coneixent que és Déu qui obra en nosaltres. (1). Estimant Déu en totes les coses, per sobre de totes elles, aleshores es pot viure en presència de Déu, en la consciència que som "presencia de Déu". L'acció feta en la seva presència, té un altre sentit, obra en llibertat, amb confiança, actua sense preocupar-se, però en plena realitat.
 
Hem de ser veritablement una única cosa: l'ànima, el cos i l'esperit s'han de unificar, l'humà i el diví han de formar -un altre cop-, una unitat total en nosaltres, i en aquest procés de transformació i divinització, (2) portem el cosmos sencer a formar part de la terra nova i del cel nou.

_______________________ Comentaris:
 
(1) Es restaurar la unió interior de nostres ánimes, per a que siguem “perfectes en unitat" i arribar a ser u dintre de nosaltres mateixos, i també u en Déu. (Jn 17, 21-23)
 (2) L'esperit esdevé cada vegada més potent. L'harmonia entre el material i l'espiritual, (entre el profà i el sagrat) opera en nosaltres, fins que tot es torna  'amor', la nostra essència primigènia, divina.


PROPERA SESSIÓ: dissabte 14-1-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. 'Maria'. (pàgs. 149-173).

___________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada